Notícies Veure històric
‘L’aigua és un recurs limitat, si l’alterem deixarem de tenir-ne en les mateixes quantitats’
Entrevista a Tony Herrera, membre de la Fundación Nueva Cultura del Agua
Tony Herrera és membre de la Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA) que promou un canvi en la gestió de les aigües per aconseguir actuacions més racionals i sostenibles. El passat 12 de setembre va realitzar una conferència a la sala Era Audiovisuau de Vielha sobre els desafiaments mundials de l’aigua.
Quina és la missió de la FNCA?
Recollir, generar i transmetre coneixement i valors humans per promoure l’adopció de la Nova Cultura de l’Aigua, entesa com un canvi de paradigma cap a la sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural, de cara a una consideració ecosistèmica i patrimonial de l’aigua.
Quines accions concretes duen a terme?
Projectes de recerca, seguiment de polítiques relacionades amb la gestió de l’aigua, etc. També duem a terme accions a l’àmbit soci-cultural (distincions, premis, exposicions, etc.). Amb la Universitat de Saragossa hem impulsat un Màster en Gestió Fluvial Sostenible i Gestió Integrada d’Aigües i altres cursos de formació. Finalment, tenim una línia editorial pròpia amb títols publicats sobre la gestió de l’aigua.
Quins són els conflictes de l’aigua més perjudicials que existeixen actualment?
Existeixen conflictes com el de la construcció de la presa de les Tres Goles a Xina, amb més de 4 milions de persones desplaçades i 13 ciutats, 140 pobles i 1350 llogarets anegades. No obstant això, uns altres com el palestí-israelià mantenen viu un conflicte armat que té molt a veure amb la lluita pels recursos d’aigua.
Aquí ens salvem?
A països com el nostre, el conflicte de l’aigua es fa patent entre els diferents territoris, encara que els nivells de perillositat són menors. A més de centrar-se en el repartiment territorial i usos de l’aigua, tenen a veure amb la privatització de l’aigua, la contaminació i alteració dels rius i aqüífers, la construcció d’infraestructures qüestionables i la invasió dels espais inundables dels rius.
Avui en dia, la gent està més sensibilitzada.
De vegades pensem que ho sabem tot respecte a l’estalvi de l’aigua perquè gairebé tothom ha assistit a alguna xerrada, vist un programa de televisió, o ha rebut algun fulletó amb recomanacions.
I no és així?
Quan li dius a la gent que per produir 300 grams de carn de vedella fan falta una mitjana de 4.500 litres d’aigua, pràcticament els mateixos que per fabricar unes sabatilles d’esport o un vestit d’home, o 10 litres per a un simple foli de paper, entén fàcilment que hi ha altres maneres d’estalviar aigua. Així que el pitjor hàbit és l’immobilisme i la desinformació.
Sap que a la Vall d’Aran no es paga l’aigua?
A priori, no em sembla malament que una població sobre els recursos de la qual una determinada empresa o entitat obté uns beneficis, sigui compensada d’alguna manera. Però el problema és bastant més complex.
…?
Si l’aigua és un patrimoni ecosocial, un ben públic, a qui pertany? Se suposa que a tots. D’altra banda, pot existir una important distorsió per un problema d’escala; una empresa podria obtenir un benefici elevat generant certs perjudicis a una població petita a la qual fàcilment pot compensar.
Però si a la població li sembla bé…
Si l’accés a l’aigua no té cap cost per a la població, no estem educant i sensibilitzant-la respecte a la importància d’aquests recursos. La llibertat sempre té un cost, si vostè rep compensacions econòmiques d’una empresa, se sentiria lliure de denunciar-la si cometés alguna acció clarament perjudicial per a l’entorn?
Què diria als aranesos per a què es conscienciessin en la despesa de l’aigua?
L’aigua no només és un recurs limitat quant a quantitat, sinó que si alterem o contaminem els ecosistemes que fabriquen aquesta aigua, deixarem de tenir-la en les mateixes quantitats. A més, el canvi climàtic és una realitat, per la qual cosa els recursos que ens semblen sobrats, en poques dècades podrien ser escassos o tenir un cost econòmic i ambiental molt major.
Creu que els projectes com el Sud’Eau 2 són clau per a què la gent prengui consciència i s’impliqui en la sostenibilitat ambiental?
Projectes com Sud’Eau 2, poden ser una empenta per encaminar-nos cap a un model de vida sostenible des de la presa de consciència de la població. L’ideal seria que ocorregués alguna cosa similar al que passa amb aquests tweets a internet que s’estenen per tot el planeta.
El sobreconsum d’aigua comporta al canvi climàtic?
Malbaratar l’aigua en els nostres usos suposa menys cabal aprofitable per produir energia hidroelèctrica, per exemple. També provoca que sigui necessari construir més infraestructures o bombar més quantitats d’aigua d’un lloc a un altre. Això suposa despesa d’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que originen el canvi climàtic.
Quines poden ser les conseqüències?
Al nostre país, no només s’espera que disminueixin les precipitacions, sinó que s’incrementin els fenòmens torrencials. És a dir, l’aigua que caigui serà menor i és possible que caigui menys repartida en el temps generant més danys pels forts vessaments que es produeixin.
14/09/2014