Sobre Vielha e Mijaran
INFORMACIÓ
La comarca de la Val d’Aran està situada al Pirineu central i té la particularitat de ser una vall de vessant atlàntica, el seu riu principal és el Garona, que s’obre pas per les terres d’Aquitània per desembocar a Bourdeaux (França).
La vall té una extensió de 620Km2. i el 30% del seu territori està per sobre dels 2000 m. d’alçada. Limita al nord amb França (Ariège), al sud amb l’Alta Ribagorça i Aragó, a l’est amb el Pallars Sobirà, i a l’oest, de nou, amb Aragó (Benasque) i França (Haute Garonne).
Les muntanyes de la vall formen una barrera natural condicionant la seva climatologia i aïllament, d’aquí, la inexistència, durant segles, de vies fàcils cap a Catalunya i Aragó. Això explica que aquest territori estigui molt vinculat, de forma natural, seguint el curs del riu, a terres gascones i tingui una llengua i cultura occitana i que, per tot això, presenti clares diferències amb d’altres valls catalanes, tant en l’aspecte físic com en l’humà.
- Altitud: 992 msnm
- Superficie: 211,41 km²
- Población: 5.636 hab. (2010)
- 26,66 hab./km²
HISTÒRIA
Per la seva situació i comunicacions naturals, la Vall d’Aran és un
territori de característiques gascones, amb un poblament mig celta mig
vasc, com ha demostrat la seva toponímia i les troballes arqueològiques
fetes a la vall i a les seves rodalies.
Per trobar referències històriques de la Vall hem de remuntar-nos al
segle III, on Polibi, historiador romà, dóna referències d’una tribu
pirenaica anomenada "Arenosis". A l’any 76 abans de J.C., el gran
Pompeyo annexiona per Roma l’Alta Vall del Garona amb capital a St.
Bertran de Comminges.
Durant el segle X la Vall pertany al Comtat de Comminges fins arribar a
l’any 1175 quan Alfons II d’Aragó assegura la protecció o annexió de la
Val d’Aran amb el tractat de la Emparança. A l’any 1192 hi ha
referències de la construcció de l’hospital de Vielha per donar sopluig
als viatgers.
Amb l’arribada de Jaume I el Conquistador es produeix una forta
influència de la corona d’Aragó a la Vall i assegura als aranesos
protecció i dret real amb el tractat de Corbeil (1258) amb la monarquia
francesa, fins i tot el Rei Jaume arriba a passar uns quants dies a la
Vall (1265) durant els quals concedeix als aranesos el privilegi del
lliure trànsit.
Comencen les invasions; l’any 1283 les tropes franceses conquereixen
la Vall fins l’any 1312; després d’una llarga pugna diplomàtica es
produeix un referéndum històric popular per la història de la Vall
d’Aran: els aranesos, per esclafant majoria, desitgen la seva
reincorporació a la corona d’Aragó. En agraïment el Rei Jaume II amb
data 26-9-1313 els concedeix el privilegi de la "QUERIMONIA", carta
jurídica fonamental a la vida aranesa durant 500 anys.
Arribem al regnat de Felip V que no inclou la Vall al Decret de Nova
Planta per el qual es suprimeixen tots els furs catalans (1716) i fins i
tot dispensa a la Vall de l’ús del Paper Segellat. Part de la invasió
napoleònica es produeix pel port de Vielha (1810) i Napoleó incorpora la
Vall dins del Departament Francès de la "Haute Garonne" i es retornat a
la corona espanyola durant el regnat a França de Lluís XVIII (1815).
La construcció del túnel de Vielha, d’excepcional envergadura en aquella
època, forma part, sense cap dubte, de la història de la Vall,
territori que durant llargs períodes hivernals quedava incomunicat de la
resta d’Espanya. A l’any 1832 enginyers francesos projecten el primer
túnel que no va ser inaugurat fins l’any 1948 rebent la circulació
normal l’any 1965 i actualment amb trànsit de modernització.
A l’actualitat, amb l’arribada de l’autonomia de Catalunya, la
Generalitat torna els privilegis i furs aconseguits pels aranesos. Així,
amb l’elecció d’un "síndic", representant de la Vall al parlament
català i l’oficialització de la llengua aranesa, es marca de forma ben
clara la significació de la importància de la Vall d’Aran.
CLIMA
La originalitat del clima de la Vall d’Aran està essencialment
determinat per dos factors, la latitud i el relleu. El clima aranès és
de tipus atlàntic, pel fet que la vall rep de ple els vent provinents de
l’oceà atlàntic.
En general, la climatologia de la vall és més humida i freda. El fet
que les precipitacions siguin més abundants fa que a l’hivern la
quantitat de neu sigui més gran i de més òptima qualitat, per les baixes
temperatures que s’acostumen a registrar, mentres que a l ’estiu es pot
disfrutar d’una natura fresca i exuberant.
